Des de primerenca edat els nens i les nenes desenvolupen la seva comprensió de l’entorn observant el comportament de les persones que els envolten. En la majoria dels casos la família té una influència important en això. Aquest procés, conegut com aprenentatge vicari, és una forma d’adquisició de coneixements basada en la imitació; s’obtenen comportaments i habilitats observant a l’altre.
Va ser el psicòleg Albert Bandura un dels primers a descriure com l’aprenentatge vicari configura la conducta humana, especialment durant la infància. Segons les seves recerques, no aprenem únicament a través de l’experiència directa, sinó també mitjançant l’observació de les accions -i les conseqüències d’aquestes- en els altres.
Per això, parlem de la importància de la família com un nucli sòlid en el qual poder donar exemple i educar. Perquè també es poden ensenyar mals hàbits, fins i tot sense que pares i mares siguin conscients. Cada gest i cada paraula compta, cada manera de resoldre un problema o d’afrontar un repte es converteix en una lliçó.
Referents saludables en el dia a dia
Convertir-se en un model positiu no significa perfecció, sinó ser conscients que la manera d’actuar influeix directament en el desenvolupament dels nens i les nenes. Per exemple, un adult que controla una situació d’estrès amb calma, que mostra empatia cap als altres o que cuida de l’entorn, està oferint un aprenentatge més enllà de les paraules.
Però com convertir-se en un referent saludable per educar en situacions complexes? Aquests són cinc exemples que es poden aplicar en el dia a dia:
- Resolució de conflictes de manera respectuosa. Sense crits ni violència. Quan sorgeix una diferència d’opinió, en lloc d’aixecar la veu o imposar el teu criteri, mira als ulls, assenteix i escolta el que l’altra persona diu. Després, exposa el teu punt de vista sense culpes, mantenint un to calmat. Busqueu junts solucions intermèdies.
- Expressar emocions de manera adequada. En lloc de reprimir sentiments com la ira o la por, verbalitza el que sents en veu alta. Dona valor també a les emocions del teu fill o filla. Així ells aprenen que totes les emocions són legítimes i adquireixen el vocabulari emocional necessari per a reconèixer-les i comunicar-les.
- Mostrar empatia i solidaritat. Mantingues l’hàbit d’interessar-te per l’estat d’ànim dels qui t’envolten. En observar com ofereixes el teu temps i atenció sense esperar alguna cosa a canvi, els nens interioritzen la idea que el món millora quan ens ajudem els uns als altres.
- Cuidar el medi ambient. Incorporar a la llar rutines com separar els residus correctament, reutilitzar recipients per a emmagatzemar aliments, tancar l’aixeta mentre et rentes les dents…
- Mantenir hàbits saludables a casa. Comparteix amb elles i ells el moment de planificar el menú setmanal, ensenya’ls a repartir les feines de casa, a seguir rutines de descans: ficar-se al llit a una hora regular, desconnectar pantalles o llegir un conte.
Estratègies per ser un model positiu
És natural voler fer-ho bé, però també és important recordar que no es tracta de ser infal·libles, sinó de ser coherents i humans. Els errors en educar, fins i tot, poden convertir-se en valuoses oportunitats d’aprenentatge si sabem afrontar-los de manera constructiva. Per poder aconseguir totes les accions explicades anteriorment pot ser que aquests fets t’ajudin:
- Practica l’autoconsciència i para’t a reflexionar sobre com reaccionem davant determinades situacions.
- Pots mostrar la teva vulnerabilitat i reconèixer els errors davant dels nens.
- Coherència entre paraules i accions. Si parles sobre respectar als altres i després actues de manera intolerant, generaràs confusió.
- Celebra els petits assoliments, tant propis com dels nens. Això contribueix a construir una autoestima sana i motiva a continuar aprenent.
- Cuida de tu mateix, perquè educar també implica mostrar que és important cuidar-se: descansar, demanar ajuda quan es necessita, establir límits saludables.
La infància és una etapa decisiva per a la construcció de la identitat i la manera de veure el món. Quan els nens i nenes creixen en entorns on predominen l’empatia, el respecte i la responsabilitat, és més probable que interioritzin aquests valors i els reprodueixin en la seva vida adulta. A través del modelatge positiu, les famílies tenen l’oportunitat de sembrar actituds que seran claus en el futur: habilitats per resoldre conflictes, autoestima sòlida i relacions interpersonals sanes.
