Com podem construir una societat més segura i respectuosa? La hiperconnexió influeix en l’augment de la violència entre nens, nenes i joves? I la intel·ligència artificial? Fa tot això que banalitzin la violència? La veritat és que el 70% dels adolescents passa quatre hores diàries o més connectat . L’exposició constant a una àmplia diversitat de continguts els pot portar al consum de certs vídeos, imatges o videojocs no aptes per a la seva edat.
I és que la violència digital es pot manifestar de múltiples maneres: ciberassetjament, grooming, difusió d’imatges sense consentiment, discursos d’odi, suplantació d’identitat o manipulació emocional a través de xarxes socials. Aquests fenòmens no només afecten la seguretat immediata, sinó també la seva autoestima, salut mental i desenvolupament social.
De fet, l’últim Informe de la Joventut de l’Institut Nacional de Joventut (INJUVE) descriu que un 47% de les persones joves ha estat exposada a episodis de violència a l’àmbit digital, mentre que només un 9% reporta haver viscut experiències similars al carrer.
Però aleshores, com detectar senyals d’alerta?, quines eines hi ha per a la prevenció?, i com ajudar a promoure un ús responsable i saludable de la tecnologia a casa?
Senyals d'alerta davant de la violència digital
Segons dades de la xarxa internacional de recerca EU Kids Online, a nivell europeu, entre el 7 i el 40% de nens i adolescents entre 9 i 16 anys van informar haver patit algun tipus de conducta agressiva a través de mitjans tecnològics. Alguns signes d’alarma als quals caldria parar atenció són els següents:
- Canvis sobtats de comportament.
Si un nen, nena o adolescent abans era més extravertit i participatiu, davant d’una situació de violència digital pot mostrar irritabilitat, tristesa o fins i tot por en utilitzar dispositius digitals. Moltes vegades això és una reacció a pressió, burles o assetjament. També es pot observar una pèrdua de confiança en si mateix o una actitud defensiva davant de preguntes simples relacionades amb la seva vida digital.
Així mateix, les persones que presencien violència també a les xarxes socials tenen més probabilitat d’involucrar-se en actes violents, tant dins com fora de casa seva. Fins i tot aquells que han estat víctimes de violència al passat són més propensos a perpetuar-la i reproduir els patrons que van experimentar anteriorment.
- Pèrdua de l’interès en activitats quotidianes.
En aquesta situació, els nens tendeixen a abandonar activitats que abans gaudien, com ara la pràctica d’un determinat esport, activitats extraescolars, jocs en grup o fins i tot el simple fet de sortir amb amics. La desmotivació als estudis és un altre indicador freqüent, ja que problemes de salut mental com ansietat i estrès repercuteixen directament en el seu rendiment. Aquest aïllament social progressiu sol reforçar el cercle de vulnerabilitat, deixant-los fins i tot més exposats.
- Ús en secret o també compulsiu dels dispositius.
Aquest tipus d’accions són més fàcils de detectar, ja que poden tancar bruscament la pantalla quan algú s’acosta, esborren historials de navegació o converses, passar moltes hores connectat o es connecten de matinada… Aquests comportaments reflecteixen que, potser, estan vivint una cosa que no voleu compartir, ja sigui per vergonya, por de represàlies o de no voler preocupar-vos.
- Alteracions físiques i psicològiques.
L’impacte no es produeix només a la salut mental, també a la física. Situacions com el ciberassetjament poden manifestar-se a través de problemes de son, com ara insomni o malsons recurrents; mals de cap; tensió muscular; fatiga; o, fins i tot, manca de gana. L’ansietat generada pot acabar derivant en trastorns de la conducta alimentària (TCA) o produir símptomes psicosomàtics que afecten la vida del nen o la nena.
Prevenció de la violència digital
Davant del consum violent a internet, en primer lloc, és important atorgar-los a poc a poc les eines necessàries perquè en siguin conscients i que puguin interpretar els missatges que els arriben. Aquesta progressiva alfabetització visual els permetrà desenvolupar estratègies útils durant tota la vida.
- Ús de controls parentals i configuracions de seguretat. Són presents a les diferents xarxes socials i dispositius (tablets, mòbils i ordinadors) i permeten posar límits de temps en pantalla, bloquejar continguts inapropiats i ajustar la privadesa en xarxes socials i aplicacions.
- Mostrar interès per les plataformes que utilitzen , comprendre’n el funcionament i compartir temps en activitats digitals conjuntes.
- Educació en consum digital per a tota la família. En aquest punt entra en joc ensenyar a diferenciar fonts veraces, intents de manipulació ia respectar la privadesa pròpia i aliena.
- Fer-los conscients dels riscos d’acceptar sol·licituds de desconeguts, compartir imatges íntimes o accedir a continguts violents.
La IA al punt de mira
La intel·ligència artificial (IA) ha arribat per quedar-se, també, entre nens, nenes i adolescents. I encara que el seu impacte té un costat molt positiu, entre els riscos, en destaquen alguns que ja hem pogut comprovar: la creació i la difusió de continguts manipulats, com els deepfakes .
Aquestes imatges o vídeos generats amb IA es poden utilitzar per assetjar o fins i tot extorsionar menors. El problema s’agreuja perquè cada vegada resulta més difícil distingir el que és veritable del que és fals, cosa que pot posar en risc la reputació i la seguretat emocional de cadascun d’ells i elles.
En aquest sentit, la col·laboració entre escola, família i institucions és determinant. Quan aquests tres actors treballen junts, s’enforteix la xarxa de protecció, es minimitzen els riscos i augmenta la capacitat de resposta davant de qualsevol forma de violència digital.
