La pau no només és un objectiu global, també és present en els gestos quotidians, en com resolem desacords i en les paraules que utilitzem per expressar-nos. Allò que els nens i nenes escolten diàriament a casa seva o a l’escola també modela la seva manera de comprendre el món, de relacionar-se amb els altres i de construir la seva pròpia autoestima. Educar en la comunicació no violenta (CNV) és, doncs, una poderosa eina per criar generacions més empàtiques i capaces de resoldre conflictes sense recórrer a l’agressió.
Què és la comunicació no violenta
El concepte de comunicació no violenta va ser desenvolupat pel psicòleg nord-americà Marshall Rosenberg (1934 – 2025). Es tracta d’un enfocament que cerca connectar amb els altres des del respecte, l’empatia, l’assertivitat i l’escolta activa. No s’ha de confondre amb evitar els conflictes, sinó amb la intenció d’expressar-los sense ferir l’altre i de buscar solucions que responguin a les necessitats de tothom.
Per a Rosenberg “la violència és l’expressió tràgica de necessitats no satisfetes. És la manifestació de la impotència i/o la desesperació d’algú que està tan desprotegit que pensa que les seves paraules no són suficients per fer-se entendre. Aleshores ataca, crida, agredeix”.
Així, la CNV compleix un paper fonamental perquè:
- Reforça l’autoestima dels nens i nenes . Quan escolten missatges que validen allò que senten, aprenen que les seves emocions són legítimes i valuoses.
- Modela la manera de relacionar-se . Els nens repeteixen allò que observen i escolten; si se’ls parla amb respecte, ho replicaran a les seves interaccions.
- Fomenta la resolució pacífica de conflictes . Ensenya que hi ha alternatives al crit oa la imposició, mostrant camins de diàleg.
La CNV al dia a dia
En el transcurs de la voràgine diària, sense adonar-nos-en, utilitzem frases que poden invalidar i etiquetar els nens i nenes. Aplicant petits canvis en el llenguatge podem millorar la manera com aquests perceben el sentit de determinades situacions:
- Davant d’una situació de frustració , substitueix el “deixa de plorar, no n’hi ha per tant” per “veig que estàs trist, entenc que és difícil. Estic aquí si vols que parlem”. Dir que no n’hi ha per tant, resulta invalidant, minimitza el que senten. En rebre aquest tipus de missatges, poden arribar a creure que expressar tristesa, por o enuig està malament, i que és millor reprimir allò que senten.
- Si presenta dificultats a l’hora de fer els deures, és millor abordar-ho des del “veig que avui et costa concentrar-te, vols que ho intentem junts una estona i després descanses?”.
- Quan comenten un error en lloc d’utilitzar frases com “què maldestre ets” o “sempre fas el mateix”, millor fer servir “tots ens equivoquem, vols intentar-ho de nou?”.
- En un conflicte amb altres nens hem de fugir del “sempre estàs ficat en baralles” i utilitza l'”entenc que estiguis enfadat i és normal sentir-se així de vegades. No podem resoldre-ho enganxant, vols que pensem junts una altra manera de solucionar-ho?”.
- Si no compleix algunes de les normes de casa , en lloc de dir “ets un desobedient”, és millor expressar-nos amb un “avui no vas seguir el que acordem. Què podem fer la propera vegada perquè funcioni millor?”.
3 claus per posar en marxa la CNV
Adoptar un estil de CNV no vol dir no establir normes, sinó límits des del respecte. Recorda algunes estratègies que pots aplicar sempre a les diferents situacions esmentades amb anterioritat:
- Validar emocions . Reconéixer el que senten els ajuda a gestionar-ho: “entenc que estiguis enfadat perquè no vols apagar el mòbil, però aviat arribarà l’hora de dormir”.
- Expressar necessitats clares. Evitar ordres ambigües o crits; en lloc de cridar “porta’t bé!”, és millor dir “necessito que parlis més baix perquè la teva germana està adormida”.
- Usar el reforç positiu. Valorar els esforços, no només els resultats: “has treballat molt en aquest dibuix, es nota que hi has dedicat temps”.
El llenguatge no només comunica idees, també modela identitats. Els nens i nenes aprenen qui són i com es poden relacionar amb el món a través de les paraules que escolten diàriament, especialment de les figures de referència: familiars, cuidadors o mestres.
A la infància, el cervell és especialment sensible als missatges verbals. Per això, cada paraula que utilitzem té un doble efecte: corregeix o guia una conducta en el moment i alhora influirà en el seu futur. Un nen que creix escoltant “confio en tu”, “compta amb mi” o “pots tornar-ho a intentar” tindrà més eines emocionals per afrontar problemes i per tractar els altres amb el mateix respecte.
