Des de l’escalada del conflicte entre Israel i Palestina, Aldees Infantils SOS Palestina presta ajuda a la Franja de Gaza. A finals de maig, a causa del dramàtic deteriorament de la situació de seguretat al voltant de l’Aldea Infantil SOS de Rafah, tots els nens i adults que encara hi vivien van ser evacuats. Ara viuen en dues ubicacions alternatives al centre de Gaza. Al març, 68 nens atesos per l’Aldea Infantils SOS de Rafah i 11 empleats van ser evacuats a Cisjordània. Ghada Hirzallah és Directora Nacional d’Aldees Infantils SOS Palestina i ha treballat per a Aldees Infantils SOS durant 25 anys. Ella informa sobre la seva feina en aquesta difícil situació.
Sra. Hirzallah, com és actualment el seu treball diari?
Normalment començo el dia consultant el grup d’emergència de WhatsApp i el meu correu electrònic. Després em dirigeixo a l’oficina nacional a Betlem. Truco a l’equip a Gaza. De vegades és un miracle que el superi. Cada dia comprovo com es troben els nens i el nostre personal que van ser evacuats a l’Aldea Infantil SOS de Belén. Després passo el dia a l’oficina d’una trucada d’emergència a la següent. El nostre club segueix treballant aquí en mode d’emergència i pot passar qualsevol cosa.
Com està ajudant actualment Aldees Infantils SOS Palestina a la Franja de Gaza?
Ajudem a la Franja de Gaza on més es necessita. Després de traslladar-nos a dos llocs més segurs al centre de Gaza, ara estem treballant a diverses escoles a Deir Al Balah i Khan Younes per cuidar nens no acompanyats i separats i reunir les famílies. Oferim suport psicològic per afrontar traumes i problemes emocionals. També hi ha ajut financer per a famílies necessitades, especialment per a dones i joves. Els nens de l’Aldea Infantil SOS de Rafah, que no van poder ser evacuats a Betlem, ara viuen en campaments de botigues amb els seus cuidadors.
Al campament es van construir cabanes de fusta per als nens i els cuidadors
Com es troben els nens que van ser evacuats de Rafah i que ara viuen a l'Aldea Infantil SOS de Betlem? Com se'ls dona suport?
Els va bé i mica en mica s’estan acostumant a la seva nova vida. El trasllat al mateix entorn cultural va facilitar als infants adaptar-se a les noves condicions de vida. Tot i que al principi l’ambient segur i tranquil els resultava desconegut, ràpidament es van fer amics i es van sentir còmodes. El nostre equip va dur a terme una sèrie de sessions de primers auxilis psicològics els primers dies després de l’arribada dels nens evacuats. Després fem una avaluació de tots els infants per desenvolupar un pla d’intervenció individualitzat per a cada infant. Treballem amb instal·lacions i organitzacions locals per brindar suport psicològic, com ara teràpia de joc i art, atenció mèdica, activitats recreatives i més. Els nens tornen a l’escola a Betlem. Hem contractat una escola privada especialitzada en treballar amb nens amb necessitats especials. Aquesta escola utilitza un enfocament de diversos nivells per identificar i donar suport als escolars amb dificultats d’aprenentatge i de conducta.
Alguns dels empleats també ho van haver de deixar tot per poder viure amb els nens a Betlem. Com afronten la nova situació de vida?
Els empleats senten el mateix que els nens. De vegades tenen sentiments contradictoris: d’una banda, alegria, consol i seguretat per haver arribat a Betlem, lluny del perill, i de l’altra, tristesa per deixar la família i la llar a Gaza en aquestes difícils circumstàncies. Alguns empleats també se senten culpables perquè van deixar enrere les seves famílies i van fugir.
Com motiva els empleats a seguir endavant?
La seguretat física i emocional dels empleats és la meva principal prioritat. Sempre els animo i els dic que som aquí per donar suport als nens i les famílies necessitades. Oferim serveis d’assessorament i suport psicosocial a través de les nostres organitzacions associades. Oferim pagament addicional diverses vegades per alleujar les dificultats dels empleats i les seves famílies quan els preus dels aliments van pujar. És la meva responsabilitat tenir-ne cura també. Sobretot, voldria destacar la notable resiliència i el compromís dels treballadors humanitaris, especialment el nostre equip a Gaza. Tot i les mínimes condicions de vida, continuen la seva feina als campaments d’Aldees Infantils SOS. Això és realment inspirador.
