El suïcidi és avui una de les principals causes de mort entre adolescents i joves. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) cada any, més de 720.000 persones moren per suïcidi. A més, és la tercera causa de defunció entre les persones de 15 a 29 anys i encara que les seves arrels són múltiples i complexes, la família juga un paper central en la prevenció d’aquest.
L’entorn familiar constitueix el primer lloc on un adolescent hauria de sentir-se segur, acompanyat i comprès. Aquesta proximitat és la base per a detectar a temps els senyals d’alerta i buscar el suport d’un especialista.
Acompanyament a joves amb ideació suïcida
Les xifres de suïcidi en menors de 15 anys es van triplicar entre 2019 i 2021. El suïcidi és, al mateix temps, la segona causa de mort dels joves entre 15 i 29 anys, només precedida pel càncer. Respecte a la ideació suïcida, un de cada tres nens, nenes i adolescents en aquesta situació no compta als seus pares ni als seus professors el que està passant. Quins són els motius principals?, la por i no voler preocupar-los.
Algunes claus per acompanyar des de la llar són:
- Ser tot ulls i oïdes. L’essencial no és tenir respostes, sinó mostrar-se disponible, atent i disposat a escoltar el que vulguin compartir, sense forçar la situació.
- No jutjar i ni utilitzar frases com “estàs exagerant” o “no tens de què queixar-te”. Això tanca el diàleg. El més important és transmetre comprensió i respecte.
- Validar les seves emocions. Encara que el que comptin pugui semblar-te poc rellevant o exagerat, per a un adolescent aquest problema és el centre del seu món. Minimitzar-ho només augmenta la sensació d’incomprensió.
- Oferir diferents opcions de suport. Potser no desitgen parlar amb la família, però se’ls pot animar a fer-ho amb una altra persona de confiança (un amic, un professor, un professional). L’important és que no s’aïllin.
- Practicar la paciència, ja que molts adolescents necessiten temps per obrir-se.
- Predicar amb l’exemple. Si mai compartim les nostres pròpies preocupacions, difícilment ho faran ells. Parlar-los de les nostres experiències i com ens va ajudar expressar-les pot animar-los a obrir-se.
- Acompanyar en el món digital. Avui les xarxes socials i els videojocs són part de la vida quotidiana dels joves. Sense un acompanyament pròxim, poden exposar-se a riscos que afecten la seva salut emocional, com el ciberassetjament o el consum de pornografia a edats primerenques.
Factors de risc
Els factors de risc interactuen entre si, produint un resultat diferent en cada persona. Reconèixer-los permet estar més atents i oferir suport oportú. Alguns dels principals factors de risc són:
- Depressió, ansietat o altres trastorns de salut mental. El Dr. David Roncero Vila-real assenyala en The Conversation que “els problemes de salut mental semblen ser el factor de risc més associat amb la conducta suïcida en adolescents. Principalment la depressió, encara que també uns altres com l’ansietat o els trastorns alimentaris. Quan conflueixen diversos trastorns mentals, o quan es combinen amb abús d’alcohol o drogues, el risc es dispara”.
- Conflictes familiars freqüents o intensos.
- Haver estat víctima de violència sexual o experiències de maltractament en la infància. En un destacat metanàlisi que va incloure 37 estudis, van trobar que aquells que havien viscut quatre o més esdeveniments adversos en la infància (incloent maltractament infantil i abús sexual) tenien fins a set vegades més risc de desenvolupar problemes socials, mentals i físics (incloent suïcidi), comparats amb aquells que no havien experimentat cap esdeveniment advers en la seva infància.
- Bullying o ciberassetjament. Així mateix, estudis expliquen que les víctimes d’aquesta manera de violència tendeixen a reportar major solitud, major absentisme escolar, major ideació suïcida, baixa autoestima i nivells de depressió més elevats que els seus parells no víctimes.
- Canvis de residència o d’entorn escolar que generen sensació de desarrelament.
- Fracàs escolar o pressió excessiva pel rendiment acadèmic.
- Pèrdua d’amistats o de sers estimats.
- Pobresa i desigualtats socials. La falta de recursos no només augmenta la bretxa de desigualtat en el que a recursos materials es refereix, també impacta directament en la salut mental de les persones que l’experimenten.
Senyals a les quals parar atenció
És important recordar que no totes les senyals signifiquen que el nen, nena o adolescent tingui pensaments suïcides, però sí que són una crida d’atenció al fet que alguna cosa no està bé. És important observar amb sensibilitat, sense caure en l’excés d’alarma, però tampoc en la indiferència.
Algunes de les més freqüents són les següents:
- Canvis emocionals persistents: tristesa prolongada, irritabilitat constant, apatia o un sentiment de buit.
- Aïllament social en el qual s’evita a la família, perd l’interès en les seves amistats o deixa de participar en activitats que abans gaudia.
- Llenguatge preocupant com “soc una càrrega”, “la vida no té sentit” o “volgués desaparèixer”. També poden expressar-ho de manera indirecta a través de cançons, escrits o publicacions en xarxes socials.
- Descuit en la higiene, l’aspecte o la salut.
- Canvis en els hàbits de somni i alimentació, com dormir massa o molt poc, menjar en excés o perdre l’apetit.
- Disminució en el rendiment escolar, falta de concentració, baixes qualificacions, absències injustificades.
- Conductes autodestructives o de risc: consum d’alcohol i drogues, autolesions, conducció temerària o altres accions impulsives.
Recursos per a les famílies
Afrontar una situació de risc suïcida en l’adolescència pot resultar aclaparador per a qualsevol família. És important recordar que no estan solos i que existeixen recursos especialitzats que brinden orientació i suport.:Professionals de la salut mental: psicòlegs, psiquiatres i orientadors poden avaluar la situació i oferir estratègies adequades d’intervenció.
- Centres educatius i els seus professionals d’orientació que poden col·laborar en la detecció i acompanyament.
- Línies d’ajuda gratuïta i confidencial disponibles les 24 hores per a casos de crisis emocionals o risc suïcida. En concret, des del 2022, el Ministeri de Sanitat promou la Línia 024 d’atenció a la conducta suïcida. Es tracta d’una línia telefònica d’ajuda a les persones amb pensaments, ideacions o risc de conducta suïcida, i als seus familiars i afins, bàsicament a través de la contenció emocional per mitjà de l’escolta activa pels professionals del 024, la recomanació que contactin amb els serveis sanitaris o la derivació al 112 en els casos en els quals s’apreciï una situació d’emergència. En cas d’emergència vital imminent pot cridar directament al telèfon d’emergències 112.
- Associacions i ONGs. A Aldees Infantils SOS creiem que cuidar la salut mental dels nens, nenes i adolescents amb els qui treballem és tan important com cobrir les seves necessitats bàsiques. Per això, posem el focus en la prevenció, en la detecció precoç de factors de risc que puguin derivar en problemes de salut mental o en ideació suïcida, i en la intervenció oportuna quan és necessària. El nostre acompanyament inclou atenció psicològica individual i teràpia familiar, però també generem espais segurs on poden ser escoltats sense judicis.
- Respecte a la família és molt important crear un ambient protector i promotor de la salut mental. Comptar amb un ambient emocional afectiu i estable i saber-se volgut i tingut en compte per les persones que tenim al nostre voltant és determinant.
