El 20% dels nens, nenes i adolescents a tot el món experimenten trastorns de salut mental. Quan parlem d’aquells que han viscut situacions de vulnerabilitat -com l’abandonament, el maltractament o la guerra- aquest aspecte es torna encara més delicat. Si els problemes de salut mental no es tracten de manera adequada, poden marcar profundament la vida adulta.
Des d’Aldees Infantils SOS la protecció dels infants i joves no es limita simplement a cobrir les necessitats bàsiques d’alimentació i seguretat. Per a l’entitat, la salut emocional és una part essencial, i a través d’un enfocament integral els ofereixen un entorn on puguin guarir, créixer i recuperar la confiança en ells mateixos.
En aquesta línia, María Salamanca, psicòloga i Directora del Programa de Famílies d’Aldees Infantils SOS de Madrid, explica que “els nens, nenes i adolescents necessiten establir un bon vincle, oferint-los un lloc de seguretat i confiança on no tingui cabuda el judici. Necessiten sentir-se mirats, escoltats i acompanyats en el seu patiment, amb la llibertat i la confiança perquè es puguin expressar emocionalment des del joc, el dibuix, la representació i la paraula”.
Pregunta-. Quin és el primer pas quan identifiqueu que un nen, nena o adolescent necessita suport psicològic?
El primer pas quan s’identifica una necessitat des dels programes de prevenció i enfortiment familiar, serà informar els pares i mares del malestar emocional detectat a la seva filla i fill, i oferir-los els serveis d’atenció psicològica que tenim tant a nivell intern com a nivell extern a la sanitat pública (centres de salut i hospitals).
Igualment, en els programes de protecció són els educadors, l’equip tècnic i/o la direcció els qui detectaran la necessitat d’aquest suport, cercant els recursos interns i/o externs que puguin donar atenció immediata a la demanda.
Pregunta.- Com adapteu les intervencions psicològiques a les diferents edats i etapes de desenvolupament?
Totes les intervencions que oferim als diferents serveis de teràpia tenen com a objectiu adaptar el suport psicològic necessari per reparar les ferides emocionals. Moltes vegades no és només l’edat biològica la que marcarà l’adaptació de la intervenció, encara que sí que la tindrem en compte de cara al seu disseny.
Quan són molt petits (fins als 6 anys), la feina serà fonamentalment amb el sistema familiar. Aquí els nens estan en ple procés de vinculació i aferrament amb els cuidadors principals. Serà a partir del final de la primera infància, pel voltant dels 7 anys, que els nens poden tenir espais individuals, amb hores de joc, dibuixos… que facilitaran l’expressió emocional.
A mesura que arriben a la pubertat i l’adolescència, l’ús del llenguatge ocupa un espai més gran en la intervenció, però sense deixar de banda anteriors alternatives terapèutiques com els recursos narratius amb cartes terapèutiques o dibuixos si així es requereix.
Pregunta.- Com treballeu de manera integral amb les famílies o cuidadors?
Quan un nen, nena o adolescent acudeix a teràpia, és important mantenir la família i/o cuidadors en contínua comunicació i coordinació. Hem de treballar, sempre que sigui possible, amb tota la unitat familiar, per identificar quin paper té cada membre en les situacions de dificultat que porten a teràpia . I així construir nous patrons de relació on cadascú pot assumir la seva part de responsabilitat en aquest canvi i millora.
Quan les mares i pares (i/o cuidadors) se senten una part important en el benestar de les seves filles i fills, i s’impliquen en la seva cura, canviant la pauta relacional, estem davant d’un primer canvi que repercutirà directament en la salut emocional de les nenes i nens.
Pregunta.- Quin tipus de tècniques o enfocaments terapèutics utilitzeu a Aldees Infantils SOS per abordar els casos més complexos?
Al territori de Madrid, des del programa de família, oferim 4 serveis de teràpia: Teràpia familiar Sistèmica, Teràpia Psicològica infantojuvenil, Teràpia Multifamiliar (grups) i Orientació Psicològica per a adults. L’equip compta amb formació i àmplia experiència professional, on tots som experts en teràpia familiar sistèmica , a més de formació en psicodrama, trauma, tècniques gestàltiques i humanístiques, entre d’altres.
Pregunta.- Quins són els principals desafiaments que trobeu?
Un dels desafiaments més grans que tenim és acabar amb l’estigma i la discriminació de la salut mental , i això és una tasca de tots/es. Hem d’evitar l’exclusió dels infants i els joves amb algun tipus de malestar emocional; donar veu i que puguin alçar-la per dir què necessiten, compartir les seves emocions i els problemes que els preocupen.
I, en segon lloc, per millorar el benestar emocional i acabar definitivament amb l’estigma cal invertir més i millor en serveis públics de salut mental.
Pregunta.- Segons la vostra experiència, quina seria la manera més adequada de treballar la protecció de la salut mental en família?
La salut mental es veu influïda per una gran quantitat de circumstàncies. Hi ha els factors genètics, familiars, socials, econòmics, el consum de substàncies, els estressors a què està sotmesa la persona… Els factors de risc poden aparèixer en qualsevol moment, però és durant la infància quan hi incideixen més, perquè es tracta d’un període més vulnerable.
Els pares tenim un paper importantíssim, encara que no l’únic, en el desenvolupament emocional adequat de les nostres filles i fills. Per això, hem de posar especial atenció als canvis de comportament , a les seves rutines de son i d’hàbits alimentaris, prestar especial atenció quan ens volen explicar alguna cosa i quan hi ha canvis en la seva comunicació.
Pregunta.- Quins suggeriments donaries a pares, mares i/o cuidadors?
Alguns suggeriments per fomentar la cura de la salut mental a l’entorn familiar serien generar una comunicació fluida i afectiva amb els nens; establir límits clars des d’una mirada respectuosa, però ferma; treballar en la resolució de conflictes i en una adequada gestió emocional ; treballar el sentit de la pertinença, que se sentin part de la família, que les necessitats siguin tingudes en compte; afrontar les dificultats, no evitar-les, i intentar fer-ho des de la calma; i fomentar-ne l’autonomia i l’autocura.
I, per últim, però no menys important, demanar ajuda quan veiem que no estem podent resoldre o millorar la situació. Els professionals de la salut mental hi som per recolzar i intervenir a temps.
