Cada 17 d’octubre es commemora el Dia Internacional per a l’Erradicació de la Pobresa . I per a milions de nens i nenes, aquest és un cicle que s’hereta de generació en generació, atrapant famílies en un sistema que perpetua la desigualtat i limita les oportunitats .És un cicle difícil de trencar, no només per la manca de recursos immediats, sinó per les barreres estructurals que l’alimenten i prolonguen.
Si tenim en compte les darreres dades de l’ Enquesta de Condicions de Vida de Plataforma de la Infància, el 2023, el 33,9 % dels nens, nenes i adolescents a Espanya (2,7 milions) estaven en risc de pobresa i /o exclusió social. Prop de 116.000 més s’han vist afectats respecte a l’any anterior. A més, segons les dades provisionals, Espanya ocupa actualment el segon lloc quant a la taxa de risc de pobresa i exclusió infantil de la Unió Europea .
Pobresa infantil: més enllà de la carència econòmica
Quan parlem de pobresa infantil, no només ens referim a la manca d’ingressos a casa. Aquesta té múltiples dimensions que van des de l’accés limitat a serveis bàsics, com ara salut i educació, fins a la manca d’un entorn segur i estable. En molts casos, també implica la manca d’oportunitats per a un desenvolupament emocional i social adequat . Amb això, és la combinació d’aquestes mancances la que converteix la pobresa infantil en una condició crònica.
Si ens centrem en la carència material severa, el 2023 aquesta ha assolit el màxim històric: un 10,8%. Un percentatge referent a llars que no tenen almenys quatre conceptes dels nou següents:
- No es pot permetre anar de vacances almenys una setmana a l’any.
- No es pot permetre un àpat de carn, pollastre o peix almenys cada dos dies .
- No es pot permetre mantenir l’habitatge amb una temperatura adequada .
- No té capacitat per afrontar despeses imprevistes (de 650 euros).
- Ha tingut retards en el pagament de despeses relacionades amb l’habitatge principal (hipoteca o lloguer, rebuts de gas, comunitat…) o en compres a terminis en els darrers 12 mesos.
- No es pot permetre disposar d’un automòbil .
- No es pot permetre disposar de telèfon .
- No es pot permetre disposar d’un televisor .
- No es pot permetre disposar d’una rentadora .
El cercle viciós de la pobresa intergeneracional
La pobresa infantil és, en molts sentits, una profecia que es compleix ella mateixa. Com a resultat, els infants que creixen en aquests entorns tenen més probabilitats d’abandonar l’escola a edat primerenca, tenir problemes de salut crònics i desenvolupar habilitats limitades que els dificulten accedir a treballs ben remunerats en el futur. Així, la pobresa es perpetua d’una generació a la següent, atrapant les famílies en un cicle del qual és gairebé impossible escapar sense intervenció externa. De fet, les llars exposades a una situació continuada de manca de recursos i dificultats socioeconòmiques viuen situacions estressants que fa als nens i nenes especialment vulnerables a trastorns de salut mental com ara ansietat, depressió o problemes de conducta, entre d’altres.
Educació per trencar el cicle
L’educació és una de les claus més poderoses per trencar el cicle de pobresa. Els nens que reben una educació de qualitat tenen més possibilitats d’accedir a llocs de treball dignes en el futur. No obstant això, perquè sigui realment efectiva, ha de ser accessible, inclusiva i adaptada a les necessitats dels que viuen en contextos més vulnerables.
D’aquesta manera, Plataforma de la Infància estableix diferents propostes per millorar la situació de pobresa a la infància entre les quals es troben: garantir l’ accés al menjador escolar a tots els nens i nenes en situació de pobresa; augmentar la despesa pública en beques a l’estudi des del 0,21% del PIB actual al 0,44% del PIB el 2025; i crear polítiques específiques per als i les adolescents d’entre 13 i 17 anys amb plans per prevenir l’abandonament i el fracàs escolar , com beques i ajuts als programes de segona oportunitat.
A Aldees Infantils SOS som conscients que trencar el cicle de la pobresa és un dels majors desafiaments socials del nostre temps, especialment si tenim en compte la tendència ascendent dels últims anys. Però no és una tasca impossible. Per aconseguir-ho, treballem diàriament amb nens, nenes i famílies en situació de vulnerabilitat. Sempre que ho necessitin als nostres Centres de Dia els proporcionem ajuda per afrontar les seves despeses energètiques i d’alimentació. I també facilitant-los material escolar o articles d’higiene.
Perquè creiem fermament en la capacitat de cada nen per construir un futur millor, i el nostre compromís és lluitar perquè cadascun tingui les oportunitats i el suport que necessiten. Perquè la pobresa no és només una qüestió de manca de recursos, sinó de manca d’oportunitats, i estem compromesos a canviar-ho.
