Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) cada any prop de 703.000 persones es treuen la vida al món. El suïcidi és la primera causa de mort no natural a Espanya, generant un impacte devastador a cada família. Es produeix a diferents franges d’edat; de fet, el Col·legi Oficial de Psicòlegs de la Comunitat de Madrid ha observat que els intents de suïcidi en els joves entre 15 i 29 anys van augmentar un 250% el 2020, en comparació amb anys anteriors.
Durant molts anys s’ha considerat un tema tabú sense saber que les converses obertes i sinceres sobre aquest tema podrien salvar vides. Tot i així, moltes vegades els pares i educadors se senten insegurs sobre com abordar-ho.
A més, l’abús de les xarxes socials genera un increment de problemes d’autoestima o ansietat. Els missatges que circulen en aquestes plataformes sobre el suïcidi poden ser confosos i, en alguns casos, perillosos. És una cosa amb la qual les famílies també han d’aprendre a bregar. Per això, és important que pares i educadors estiguin al corrent d’allò que els joves veuen a les xarxes socials i que coneguin les diferents senyals que poden portar a una situació com l’intent de suïcidi per aplicar estratègies de prevenció.
Iniciar una conversa difícil
Evitar parlar del suïcidi no ho fa desaparèixer. Els adolescents, en particular, estan en una etapa de la seva vida on les emocions intenses, la pressió social i la vulnerabilitat són més pronunciades. La por de ser jutjats o incompresos sovint impedeix que comparteixin el que realment senten.
Per aquest motiu, és fonamental que els pares i educadors creïn, en primer lloc, un entorn on els joves se sentin segurs per parlar de qualsevol tema. Un espai on sàpiguen que no seran criticats ni minimitzats. La clau és mostrar empatia, oferint una escolta activa i evitant les respostes ràpides o solucions simplistes.
Així, començar una conversa sobre el suïcidi pot ser delicat, però no cal esperar que el jove esmenti el tema. De vegades, els adults noten senyals d’advertència com canvis dràstics en el comportament, l’aïllament o les expressions de desesperança. Si això passa, és vital actuar de manera proactiva.
Una manera útil d’obrir la conversa és parlar en primera persona i des de l’interès pel seu benestar. Per exemple: “He notat que últimament estàs més trist o distant, i em preocupa. T’agradaria parlar de com et sents?”.
Com puc actuar
El llenguatge que fem servir quan parlem del suïcidi té un impacte significatiu. Abans de res, també cal tenir en compte l’edat del jove a qui ens dirigim. No obstant això, algunes regles generals relacionades amb el llenguatge i com actuar són les següents:
- Evita termes que estigmatitzin les persones que estan patint.
- Sigues clar, però no alarmista . Frases com “em dol que estiguis passant per això” o “estic aquí per ajudar-te, passi el que passi” poden fer que se sentin compresos i recolzats.
- No desqualifiquis els sentiments de l’altre dient coses com “no tens motius per sentir-te així” o “tot millorarà aviat”, ja que això minimitza el dolor.
- Reafirma el teu suport utilitzant expressions com “estic aquí per a tu” o “no estàs sol/a, trobarem una solució junts”.
- Mantingues un to calmat, encara que la situació t’angoixa.
- No esperis respostes immediates . Si no voleu parlar en aquest moment, ofereix continuar la conversa més endavant i assegura’t de fer-li saber que estaràs disponible quan ho necessiti.
Però, sobretot, una de les qüestions més importants és assegurar-se que entenguin que demanar ajuda és un acte de valentia .
