A Espanya hi ha gairebé 50.000 nens, nenes i adolescents que viuen separats dels seus pares i un nombre indeterminat d'ells, del qual no hi ha dades oficials, s'han d'enfrontar també a la separació dels germans.
Les darreres dades publicades pel Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 i que recull Aldees Infantils SOS determinen que l’acolliment familiar predomina sobre el residencial, encara que aquest últim ha crescut una mica més d’un 5%. Es tracta d’una mesura provisional fins que puguin tornar amb la família o s’incorpori a una família d’acollida, ja que, segons allò estipulat per la Llei de Protecció Jurídica del Menor, després de la retirada de la tutela d’un nen o nena dels seus pares, la primera mesura de cura alternativa recomanada és l’acolliment familiar .
Drets dels menors a l'acolliment
Hi ha 6 drets dels menors que prevalen en qualsevol de les mesures de protecció de la infància, també en l’ acolliment residencial :
- Interès superior del menor. Els nens, nenes i joves són el centre en aquest procés, participant -segons edat i maduresa- en allò que els afecta. Als tribunals o òrgans legislatius, ha de primar l’interès superior del menor sobre qualsevol altre interès legítim que pugui concórrer.
- Convivència familiar. L’acolliment s’ha de fer en un entorn familiar adequat i lliure de violència, prioritzant sempre que sigui possible la proximitat amb la família d’origen.
- Relacions personals. Els nens i nenes en acollida tenen dret a mantenir relació amb la família d’origen, segons el que estableix l’entitat pública, i conservar els vincles afectius amb els germans. Així mateix, les administracions han de procurar que romanguin units o siguin acollits per una mateixa família.
- Informació. Tenen dret a dirigir-se directament a l’Entitat Pública, ser informats, sentits i escoltats durant tot el procés.
- Audiència. Tindran dret a ser escoltats en la tramitació dels procediments d’acolliment, valorant-se’n l’opinió.
- Tracte individualitzat. Tenen dret a rebre el suport educatiu i psicoterapèutic d’acord amb les necessitats.
Quins tipus de residències de protecció hi ha?
Els diferents centres i residències de protecció de la infància estan dissenyats per respondre a les diverses necessitats dels nens i nenes que han perdut la cura parental, proporcionant entorns segurs i adaptats a les circumstàncies específiques. Al nostre país podem trobar diferents:
- Primera acollida. Aquestes residències ofereixen atenció material, afectiva i educativa amb caràcter urgent a nens, nenes o adolescents. L’estada, que acostuma a ser temporal, oscil·la entre 24 hores i diverses setmanes. A Aldees Infantils SOS comptem amb el Programa de Primera Acollida i Valoració on els nens romandran durant el temps estrictament necessari per efectuar un diagnòstic i proposta de futur, o bé, si això fos possible, fins a la solució del problema que en va motivar l’ingrés.
- Residències infantils. Un recurs residencial per a nens d’entre 3 i 18 anys que té com a objectiu garantir-los una convivència que no sigui diferent de la d’altres nens de la seva edat; garantint-los un desenvolupament físic i emocional adequat.
- Llars o grups familiars. En aquest cas es tracta de centres més petits o entitats organitzades en petites unitats de convivència que acullen nens entre 3 i 18 anys amb previsions d’una estada més gran. A Aldees Infantils SOS comptem amb les nostres Aldees en les quals s’ofereix un entorn familiar protector , llar estable i afectiu a llarg termini, a nens i joves, que s’han vist privats de la cura parental.
- Preparació a la vida adulta. Pisos o unitats de convivència són alguns dels recursos més utilitzats per a adolescents. En aquests casos es fan accions orientades a la inserció formativa i sociolaboral. Les nostres Residències de Joves tenen l’objectiu d’acompanyar els joves que es troben al sistema de protecció en el procés d’emancipació.
- Residències específiques. Es tracta de centres on s’acull nens i nenes amb necessitats específiques a causa d’una discapacitat, problemes de salut mental o consum de tòxics o trastorns de conducta.
Millores en l'acolliment residencial
A l’estudi Els reptes de l’acolliment residencial , des d’Aldees Infantils SOS oferim possibles millores identificades als centres d’acolliment residencial , per tal de garantir l’interès superior de la infància i el seu benestar. Algunes són les següents:
- Possibilitar la participació regular dels nens i nenes en la determinació dels seus millors interessos.
- Informar i comunicar, adequadament i en termini, els infants sobre les seves mesures de protecció , per propiciar-ne el protagonisme a través de la participació i l’escolta.
- Enfortir les xarxes socials bàsiques com són les dels grups de germans , impedint-ne la separació.
- Possibilitar la comunicació entre iguals perquè puguin compartir les seves històries de vida i relats, i enfortir-ne els vincles.
- Obrir els centres de protecció a la comunitat per a la integració social dels nens i nenes tutelats.
El model d‟acolliment residencial d’Aldees Infantils SOS és de caràcter familiar. Tots els nens, nenes i adolescents reben una atenció personalitzada, gràcies al fet que conviuen a llars amb grups reduïts. En aquestes cases els germans romanen sempre junts i compten amb figures de referència estables, essencials per generar vincles afectius forts i, alhora, perquè desenvolupin un sentit de pertinença al costat de persones que els recolzaran de forma incondicional.
