El Dia Internacional de la Joventut ens convida a reflexionar sobre el paper fonamental que compleixen els joves en la nostra societat. Però qui són? Amb finalitats estadístics, les Nacions Unides, sense perjudici de qualsevol altra definició feta pels Estats membres, defineixen als joves com aquelles persones d’entre 15 i 24 anys.
A l’actualitat hi ha 1.200 milions de joves, el 16% de la població mundial. Per a 2030, data límit per als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), s’estima que la quantitat de joves haurà augmentat en un 7%, arribant així a gairebé 1.300 milions.
Molts d’ells i elles viuen en situació de vulnerabilitat. Trajectòries marcades per l’exclusió social, desmotivació acadèmica, falta de recursos o, fins i tot, violència. Situacions que poden marcar la seva autoestima i afectar els seus vincles. De fet, els joves que creixen en el sistema de protecció es veuen obligats a emancipar-se amb 18 anys, sovint sense xarxes de suport, i dotze abans que bona part dels seus iguals, que abandonen la llar familiar als 30 anys de mitjana.
Molts d’ells lluiten per aconseguir les mateixes oportunitats i solucions justes i equitatives. Enfront d’aquest escenari és determinant construir la seva confiança i ajudar-los a assumir responsabilitats. Les famílies i referents adults tenen un rol clau en aquest procés.
Millorar l'autoestima en els joves
L’autoestima es construeix des de la infància, i es transforma al llarg de la nostra vida, especialment en l’adolescència. En contextos de vulnerabilitat, on moltes vegades han travessat experiències de rebuig o abandó, recuperar aquesta dimensió requereix, en molts casos, intervenció i temps. Algunes eines efectives per a treballar l’autoestima són les següents:
- Establir metes realistes. Ajuda’ls a crear una llista amb objectius a curt i mitjà termini; poden ser acadèmics, laborals o personals. Això reforçarà dia a dia la seva capacitat per aconseguir el que es proposen. L’acompanyament adult com a referent és fonamental per sostenir la motivació. Aquí també entra en joc el concepte d’autoeficàcia, del qual parla el psicòleg canadenc Albert Bandura, establint que l’autoeficàcia (percepció que té cada individu sobre les seves pròpies capacitats per a dur a terme unes certes tasques) influeix de manera determinant en l’autoestima.
- Reconèixer assoliments i reforçar esforços. Quan els joves han travessat experiències marcades pel rebuig, el fracàs escolar, la negligència o la invisibilitat, poden generar una percepció negativa de si mateixos. Per això, el reconeixement positiu, assenyalant avanços per petits que siguin, reactiva la seva motivació. Evitar les comparacions i utilitzar frases com “Vas fer un esforç gran en acabar aquest treball, encara que no hagi sortit perfecte” o “Sé que va ser difícil, però vas continuar intentant-lo. Això és admirable”.
- Activitats artístiques i esportives. Participar en activitats extracurriculars d’aquest tipus milloren el seu sentit de la pertinença, la imatge de si mateixos i produeix un menor risc de conductes problemàtiques.
- Expressió emocional sense judicis. Un desenvolupament emocional saludable està relacionat amb la capacitat d’autoregulació i autoestima positiva. Molts i moltes joves tendeixen a silenciar el que senten per por del rebuig, per la qual cosa és necessari generar espais en els quals parlar amb ells d’igual a igual i on no se sentin jutjats.
Fomentar responsabilitat
La responsabilitat s’adquireix i enforteix amb el pas dels anys. Per a adolescents que han viscut situacions difícils, assumir responsabilitats és un desafiament major, ja que, a vegades, han estat exclosos de processos de presa de decisions o no han tingut adults referents. Aquestes són algunes accions concretes per a acompanyar-los en aquest procés:
- Crear una llista amb tasques de les quals poden fer-se responsables en la llar tenint en compte la seva edat. Poden incloure’s tasca de neteja i organització de l’habitació o cura de germans menors. En aquest sentit, és important agrair i valorar quant aquestes tasques es compleixen.
- Deixa’ls equivocar-se en prendre decisions, perquè desenvolupin criteri propi i assumeixin la responsabilitat dels seus actes. En el cas de cometre un error, el més efectiu és conversar amb calma sobre l’ocorregut i analitzar què es podria haver fet d’una forma diferent.
- Permet-los participar en decisions familiars preguntant la seva opinió sobre temes quotidians: què cuinar, com distribuir temps o planejar una sortida en família.
- Generar rutines amb horaris regulars per a estudiar, menjar, ús del mòbil… Això aporta seguretat i organització. L’ideal és que aquestes rutines siguin consensuades, no obligades.
Aldees Infantils SOS i els joves vulnerables
El 2024, Aldees Infantils SOS va acompanyar a 1.406 joves a través del seu Programa de Joves amb 8 Projectes d’Autonomia, 8 d’Emancipació, 8 Serveis d’Ocupació i 2 Tallers Professionals.
Des dels 14 anys, amb aquest programa, Aldees Infantils SOS acompanya a adolescents en el seu trànsit cap a una vida adulta autònoma, brindant-los eines per a desenvolupar la seva independència en àrees clau com la llar, els estudis, la gestió del temps i dels diners. A través d’orientació vocacional, suport acadèmic i opcions de formació adaptades als seus interessos, es treballa amb cada jove perquè pugui construir un projecte de vida realista i motivador, amb acompanyament personalitzat i espais per a prendre decisions sobre el seu futur.
A més, el suport continua més enllà de la majoria d’edat, ja sigui en forma d’ajuda residencial, educativa, econòmica o emocional. També brinda assessorament laboral, ajuda amb tràmits i acompanyament en la cerca activa d’ocupació, aconseguint que una part significativa dels joves aconsegueixi inserir-se en el mercat laboral.
