El matemàtic argentí Pablo Groisman descriu que el nombre d’amics creix fins als 30 anys i després comença a decréixer. Relacionar-se amb altres persones és essencial per a l’ésser humà. Fins i tot moltes d’aquestes amistats més fortes en la vida adulta poden forjar-se durant la infància. No obstant això, molts nens tenen dificultats per establir aquests vincles, generant una certa preocupació entre les famílies.
Dificultats per fer amics
En primer lloc, no tots els nens i les nenes tenen la mateixa habilitat per fer amics; alguns són més extravertits i altres necessiten més temps per generar confiança entre iguals. Algunes raons comunes que poden dificultar la creació d’amistats són les següents:
- Timidesa o ansietat social.
La timidesa no és un defecte, però pot limitar les oportunitats per iniciar converses, integrar-se o defensar, per exemple, el seu lloc en el joc. En casos específics pot haver-hi darrere una ansietat social, on la por de ser jutjat o rebutjat paralitza als nens enfront de noves interaccions.
- Falta d’habilitats socials.
Fer amics implica una sèrie d’habilitats que la infància aprèn amb el temps, com saber escoltar, alternar-se, interpretar gestos i emocions, expressar les seves idees amb claredat o demanar perdó. Quan aquestes habilitats no estan ben desenvolupades, poden sorgir malentesos o dificultats per mantenir vincles estables. Així mateix, psicòlegs ja expliquen que l’ús excessiu de pantalles impedeix aprendre habilitats socials imprescindibles per al seu desenvolupament com a persones, la qual cosa pot provocar, amb el pas dels anys, l’aparició d’inseguretats tant en l’adolescència com en l’edat adulta.
- Canvis recents en el seu entorn.
Mudar-se de casa, canviar de col·legi, una separació familiar o l’arribada d’un nou germà poden impactar emocionalment en elles i ells. Aquests canvis poden fer que se senti insegur, aïllat o mancat de confiança per iniciar noves relacions.
- Diferències en interessos o estil de joc
Algunes nenes i nens poden no relacionar-se prou perquè no comparteixen els mateixos interessos amb els seus iguals. Potser en un moment com l’adolescència això pot realçar-se, encara que altres vegades es tracta més d’una percepció -creuen que són estranys-.
Què poden fer les famílies?
La professora de l’Escola d’Educació i Arts de la Universitat Catòlica Australiana Natasha Wardman explica en The Conversation que donada la complexitat que caracteritza la formació d’amistats, “no sorprèn que molts pares es mostrin preocupats per conèixer la forma en què els seus fills poden teixir xarxes ja des del col·legi, especialment després que un estudi hagi descobert que existeix un vincle entre la qualitat de les amistats i els resultats acadèmics”. A més, els nens i les nenes que no pateixen exclusió per part dels seus parells experimenten menys estrès.
Què poden fer llavors les famílies?
- Escolta activa i sense judicis. Abans d’oferir solucions, escolta com se senten. Pregunta’ls: estàs trist per no tenir amics? Et sents exclòs o simplement gaudeixes jugant sol?
- Evita frases com “has de fer amics” o “no siguis tan tímid”, que poden augmentar la seva ansietat. En el seu lloc, pots dir: “He notat que últimament jugues només, t’agradaria que parléssim d’això?”.
- Busca espais on puguin relacionar-se de manera segura. Per exemple, activitats extracurriculars o tallers en els quals interactuïn amb altres nens en un entorn amable com a classes de pintura, esports, música, robòtica o grups de lectura.
- A més, pots organitzar trobades a casa o en parcs amb nens i nenes de la seva edat, del col·legi o veïnat. A vegades, en grups petits, se senten més segurs i relaxats per obrir-se.
Reafirmar l'autoestima
En l’entorn escolar i familiar, promoure valors com el respecte, la inclusió i l’empatia ajuda a la generació de vincles entre iguals. I, important, si notes actituds de burla o rebuig per part d’altres nens i nenes, conversa amb els docents per buscar solucions conjuntes.
A més, reafirmar la seva autoestima també els atorga major seguretat per establir nous amics. Ajuda la seva autoestima a través:
- Del reconeixement de les seves qualitats, idees i sentiments.
- D’evitar comparacions, perquè cada nen es desenvolupa d’una manera diferent.
- D’animar-li a prendre petites decisions, com triar la seva roba, organitzar la seva motxilla o planejar una activitat. Això els dona confiança.
Si malgrat el teu acompanyament aquesta falta d’habilitats persisteix i acaba afectant el seu estat d’ànim o rendiment escolar, pot ser útil acudir a un psicòleg infantil. Aquest professional pot ajudar a desenvolupar aquestes eines i també orientar a la família.
