Abunden les pantalles i l’estrès, fins i tot també per als nens i nenes. Arriba l’estiu, amb els anhelats campaments. I és que moltes famílies, per falta de conciliació o per necessitat, senten la pressió constant de mantenir als seus fills ocupats i entretinguts durant tot l’estiu. En aquest context l’avorriment té mala fama. Però avorrir-se és natural i necessari. Et comptem per què.
El primer passa per reconèixer que el temps lliure no és temps perdut. Molt al contrari, és durant aquests moments quan els nens poden descobrir passatemps, inventar jocs, observar nous espais o simplement descansar. Fins i tot el no fer res, que a vegades per als adults és difícil aplicar, també és valuós.
És bo o dolent avorrir-se?
Comencem assenyalant que tots ens avorrim, de fet un 3% de cada 30 minuts de la nostra vida, però ningú vol reconèixer-ho perquè l’avorriment per a molts continua tenint una connotació negativa. No obstant això, el que es fa amb ell a vegades origina grans oportunitats.
Quan els nens s’enfronten a un moment sense estímuls externs immediats, el seu cervell s’activa per buscar solucions: què puc fer ara?, quin invent?, què faig per a entretenir-me? Aquestes preguntes durant l’avorriment, en dosis moderades, obren la porta a habilitats fonamentals:
- Augmenta la creativitat. Davant la falta d’estímuls externs, el cervell del nen s’activa per a imaginar.
- Desenvolupa l’autonomia perquè el nen està practicant la presa de decisions i aprenent a gestionar el seu oci sense dependre sempre de l’adult.
- Estimula la necessitat d’explorar l’entorn amb altres ulls. Potser hi ha accions o jocs que abans passaven desapercebuts i als quals ara presten una nova atenció.
- Enforteix la tolerància a la frustració, ja que en aquest món immediat, aprendre a bregar amb l’avorriment els ensenya a gestionar la incomoditat i l’espera. En aquest sentit, Stephanie Lee, directora del Centre de Desordres del Comportament en el Child Mind Institute, explica que “pot ser que l’avorriment no sigui molt angoixant, però no és divertit. La vida ens demana que manegem les nostres frustracions i que regulem les nostres emocions quan les coses no van com ho planegem, i l’avorriment és una gran manera d’ensenyar aquesta habilitat”.
- Potència el pensament crític, ajudant-los a conèixer-se millor, qüestionar idees i connectar conceptes.
- Conèixer-se a un mateix. Sense pantalles, sense estímuls. I si aprenen a reconnectar amb les seves emocions i idees?
Intervenir en el moment avorriment
Per a portar tan bé com sigui possible la fase de l’avorriment aportem alguns consells i accions que posar en pràctica. Perquè, com indica Erin Westgate, professora adjunta de psicologia de la Universitat de Florida, “els pares no han d’esperar que els nens sàpiguen per instint què pot ser significatiu per a ells. En lloc d’això, han de recordar-los als seus fills les coses que els interessen o els importen”.
- Reserveu algun temps per crear en conjunt una llista d’activitats que els agradin i alguns reptes divertits o projectes a llarg termini. Així, poden recórrer a ella quan se sentin avorrits. Moltes vegades el temps lliure sense estructura els resulta una mica incòmode. Així que pots indicar-li quina activitat o projecte dur a terme cada dia.
- Si creus que això no pot servir, ajuda’ls a trobar el seu interès en determinada activitat. Pregunta’ls: Què t’agradaria fer que mai has provat? Quines coses et fan sentir bé quan estàs avorrit? T’agradaria inventar un joc nou?
- Recorda: el paper de l’adult no és omplir el temps del nen, sinó habilitar l’espai perquè trobi una solució per si mateix. Això sí, és important oferir un entorn amb materials disponibles i llibertat per a usar-los. Per exemple, blocs o altres joguines de construcció, trencaclosques, llapis de colors, jocs de taula, llibres…
- També és útil posar límits raonables a l’ús de pantalles. Si bé els dispositius poden oferir entreteniment i aprenentatge, el consum passiu de continguts digitals no sempre permet el desenvolupament de la creativitat o l’autonomia.
- I, finalment, cal ser conscient que a vegades l’avorriment provoca frustració o fins i tot empipament. És part del procés. No cal evitar aquest malestar, sinó acompanyar-lo.
