A Espanya, el 85% dels avis i les àvies participen en la cura dels seus nets en algun moment, gairebé la meitat (46,7%) ho fa de manera habitual i el 28,6% realitza aquesta tasca diàriament mentre els seus fills i filles treballen. Aquest suport és essencial per a la conciliació entre la vida laboral i familiar de pares i mares en una societat en la qual 1 de cada 5 persones té més de 65 anys, i el 80% d’elles són avis i àvies. I també serà un factor clau en les pròximes dècades, quan es preveu que la població de més de 60 superi el 40%.

Aquests són algunes dades i anàlisis aportades per l’informe Avis i àvies, què fariem sense ells? El paper protagonista de les persones grans en la cura de la infància, realitzat per Aldees Infantils SOS, que també recull que a penes existeixen diferències de gènere en aquesta labor i que la mitjana de temps dedicat a ella és de 16 hores setmanals.

Avis i àvies sempre han exercit un paper essencial: transmeten la història familiar, ofereixen afecte, consell i suport emocional; i, en moltes ocasions, ajuden econòmicament i col·laboren en el treball domèstic dels seus fills i filles. A més, en els últims anys s’han convertit en un pilar indispensable de la criança per a innombrables famílies a causa de les dificultats de conciliació. És el cas de l’Antonella, que es va mudar a Madrid des de la seva Itàlia natal per ajudar al seu fill en la criança de les seves dues netes: “Ser mare i àvia és meravellós, però també és molt complicat”. I el del Fernando, que cuida dels seus nets els caps de setmana, ja que els seus pares treballen: “Per exercir d’avi cal tenir vocació, dedicació i generositat“.

“La presència dels avis i les àvies en la criança comporta un major desenvolupament cognitiu i benestar emocional i social en els nens i les nenes”, asseguren des d’Aldees Infantils SOS. A més, les evidències científiques suggereixen que els qui cuiden ocasionalment als seus nets i netes viuen fins a cinc anys més que els qui no ho fan. “La relació propera amb els nets brinda als avis una sensació de propòsit i satisfacció personal, i pot suposar un estímul”, sostenen. No obstant això, és clau marcar els límits necessaris perquè la cura dels nets no impliqui la renúncia de l’avi o l’àvia a àrees de valor com relacionar-se amb amics, realitzar activitats d’oci, o fins i tot disposar de temps lliure per descansar. Tampoc podem oblidar que la maternitat i la paternitat es produeixen a edats cada vegada més tardanes i això fa que els avis siguin cada vegada més grans, amb les limitacions que això pot comportar.

En aquest sentit, molts d’ells s’enfronten a l’edatisme, una forma de discriminació arrelada en prejudicis i estereotips que poden alterar la percepció que tenen de si mateixos i induir-los a sentir solitud no desitjada. Aldees Infantils SOS crida l’atenció sobre aquesta problemàtica que ja pateix una quarta part de les persones grans només pel fet de ser-ho, i proposa fórmules per a contrarestar-la.

“Les possibilitats de cooperació, intercanvi i interacció entre generacions són una oportunitat per a l’aprenentatge i el benefici de totes les persones”, apunten des de l’organització. El seu informe Avis i àvies, què fariem sense ells? subratlla com aquest diàleg intergeneracional consciència sobre el paper de les persones majors en la societat i reflexiona sobre l’economia de la longevitat, que reconeix la seva capacitat d’estalvi, inversió i consum.

Per a ells i elles, Aldees reclama mesures que garanteixin el seu benestar a través de l’accés a serveis de salut, espais de descans, oportunitats de participació activa i recursos per afrontar el seu rol de suport; així com fórmules de conciliació efectives per part d’empreses i de l’Administració perquè pares i mares puguin assumir plenament el seu rol en la criança.

I reconeix especialment el paper dels avis i les àvies acollidors, que adquireixen un rol encara més protagonista en convertir-se en els cuidadors principals dels seus nets i netes quan, per diferents motius, es produeix la pèrdua de la cura parental i els progenitors no són presents.