Aldees Infantils SOS reivindica el paper dels avis i les àvies en la criança dels seus nets i reclama més suports per als acollidors

Aldees Infantils SOS reivindica el paper dels avis i les àvies en la criança dels seus nets i reclama més suports per als acollidors

Aldees Infantils SOS aborda el vincle de les persones grans amb la infància en el seu informe Avis i àvies, què faríem sense ells?, una anàlisi detallada amb el qual l'organització d'atenció directa a la infància reconeix i reivindica el seu paper en les cures i el seu rol social.
  • Gairebé la meitat d’avis i àvies (46,7%) cuida els seus nets de manera habitual i el 28,6% realitza aquesta tasca diàriament.
  • A Espanya, els avis i les àvies són els qui solen assumir la cura dels nens i les nenes que creixen en acolliment en família extensa, és a dir, amb algun membre de la seva família biològica. Gairebé 11.000 nens i nenes viuen aquesta modalitat d’acolliment.

Amb motiu del Dia dels Avis i les Àvies, que se celebra el 26 de juliol, Aldees Infantils SOS posa en valor el paper dels avis i les àvies en la criança dels seus nets mitjançant la publicació de l’informe Avis i àvies, què faríem sense ells? L’estudi inclou testimoniatges d’avis i àvies, observacions de professionals de la cura i l’anàlisi d’experts sobre l’edatisme, de la solitud no desitjada i de l’economia de la longevitat. L’organització d’atenció directa a la infància, a més, reivindica la labor dels avis i les àvies acollidors i reclama majors suports i recursos que garanteixin el complet benestar dels nens i les nenes sota la seva cura.

A Espanya, el 85% dels avis i les àvies participen en la cura dels seus nets en algun moment, gairebé la meitat (46,7%) ho fa de manera habitual i el 28,6% realitza aquesta tasca diàriament mentre els seus fills i filles treballen. Aquest suport és essencial per a la conciliació entre la vida laboral i familiar de pares i mares en una societat en la qual 1 de cada 5 persones té més de 65 anys, i el 80% d’elles són avis i àvies. I també serà un factor clau en les pròximes dècades, quan es preveu que la població de més de 60 superi el 40%.

Aquests són algunes dades i anàlisis aportades per l’informe Avis i àvies, què fariem sense ells? El paper protagonista de les persones grans en la cura de la infància, realitzat per Aldees Infantils SOS, que també recull que a penes existeixen diferències de gènere en aquesta labor i que la mitjana de temps dedicat a ella és de 16 hores setmanals.

Avis i àvies sempre han exercit un paper essencial: transmeten la història familiar, ofereixen afecte, consell i suport emocional; i, en moltes ocasions, ajuden econòmicament i col·laboren en el treball domèstic dels seus fills i filles. A més, en els últims anys s’han convertit en un pilar indispensable de la criança per a innombrables famílies a causa de les dificultats de conciliació. És el cas de l’Antonella, que es va mudar a Madrid des de la seva Itàlia natal per ajudar al seu fill en la criança de les seves dues netes: “Ser mare i àvia és meravellós, però també és molt complicat”. I el del Fernando, que cuida dels seus nets els caps de setmana, ja que els seus pares treballen: “Per exercir d’avi cal tenir vocació, dedicació i generositat“.

“La presència dels avis i les àvies en la criança comporta un major desenvolupament cognitiu i benestar emocional i social en els nens i les nenes”, asseguren des d’Aldees Infantils SOS. A més, les evidències científiques suggereixen que els qui cuiden ocasionalment als seus nets i netes viuen fins a cinc anys més que els qui no ho fan. “La relació propera amb els nets brinda als avis una sensació de propòsit i satisfacció personal, i pot suposar un estímul”, sostenen. No obstant això, és clau marcar els límits necessaris perquè la cura dels nets no impliqui la renúncia de l’avi o l’àvia a àrees de valor com relacionar-se amb amics, realitzar activitats d’oci, o fins i tot disposar de temps lliure per descansar. Tampoc podem oblidar que la maternitat i la paternitat es produeixen a edats cada vegada més tardanes i això fa que els avis siguin cada vegada més grans, amb les limitacions que això pot comportar.

En aquest sentit, molts d’ells s’enfronten a l’edatisme, una forma de discriminació arrelada en prejudicis i estereotips que poden alterar la percepció que tenen de si mateixos i induir-los a sentir solitud no desitjada. Aldees Infantils SOS crida l’atenció sobre aquesta problemàtica que ja pateix una quarta part de les persones grans només pel fet de ser-ho, i proposa fórmules per a contrarestar-la.

“Les possibilitats de cooperació, intercanvi i interacció entre generacions són una oportunitat per a l’aprenentatge i el benefici de totes les persones”, apunten des de l’organització. El seu informe Avis i àvies, què fariem sense ells? subratlla com aquest diàleg intergeneracional consciència sobre el paper de les persones majors en la societat i reflexiona sobre l’economia de la longevitat, que reconeix la seva capacitat d’estalvi, inversió i consum.

Per a ells i elles, Aldees reclama mesures que garanteixin el seu benestar a través de l’accés a serveis de salut, espais de descans, oportunitats de participació activa i recursos per afrontar el seu rol de suport; així com fórmules de conciliació efectives per part d’empreses i de l’Administració perquè pares i mares puguin assumir plenament el seu rol en la criança.

I reconeix especialment el paper dels avis i les àvies acollidors, que adquireixen un rol encara més protagonista en convertir-se en els cuidadors principals dels seus nets i netes quan, per diferents motius, es produeix la pèrdua de la cura parental i els progenitors no són presents.

Necessitats específiques dels avis i les àvies acollidors

Dels 51.972 nens i nenes que creixen a Espanya en el sistema de protecció, 18.097 ho fan sota una mesura d’acolliment familiar (el 51%). D’ells, 10.706 (el 59,16%) viuen en la modalitat d’acolliment en família extensa, és a dir, amb algun membre de la seva família biològica, en la majoria dels casos, avis o àvies que assumeixen la cura dels seus nets i se situen al capdavant de la unitat familiar fins que els seus pares superen les dificultats que van provocar la separació i és possible la seva reunificació.

En aquests casos, el rol dels avis i les àvies canvia, ja que deixen temporalment el seu paper tradicional, més vinculat amb els moments d’oci i joc, per assumir la responsabilitat de ser els cuidadors principals dels seus nets, amb les obligacions que això implica. “No és fàcil haver de ser alhora la mare, que posa els límits, i la iaia, que té el rol d’acaronar al net”, explica Petri, àvia acollidora.

“Els avis acollidors necessiten suports i recursos durant tot el procés d’acolliment i s’enfronten a una sèrie de desafiaments com la diferència generacional, la inseguretat davant les seves habilitats parentals o el conflicte de lleialtats“, afirmen des d’Aldees Infantils SOS.

Aldees reclama serveis d’orientació i assessorament personalitzat, de mediació familiar, i atenció psicològica, així com recursos formatius per a millorar les seves habilitats en la criança positiva i la construcció de vincles segurs, xarxes de suport emocional i un major reconeixement a la seva labor en la protecció de la infància.

Aldees Infantils SOS compta amb programes de Suport a l’Acolliment Familiar a AragóCanàries, Cantàbria, Castella-la Manxa, Catalunya, Galícia i Madrid, des dels quals va acompanyar el 2024 a 764 nens, nenes i adolescents i a 625 famílies, moltes d’elles formades per avis i àvies.

A través d’ells, l’organització acompanya i assessora a les famílies en tot el procés, vetllant sempre per l’interès superior del nen i promovent vincles afectius segurs on els nens i nenes, els seus pares i mares, i les famílies acollidores siguin els principals protagonistes, sempre en coordinació amb els equips tècnics dels Serveis Socials.

NOTÍCIES ANTERIORS

Subscriu-te a les nostres notícies

Aldees Infantils SOS Catalunya
Resum de la privadesa

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a finalitats analítiques mitjançant l'anàlisi del trànsit web, personalitzar el contingut mitjançant les seves preferències, oferir funcions de xarxes socials i mostrar publicitat personalitzada en base a un perfil elaborat a partir dels seus hàbits de navegació.