Parlar amb nens i joves sobre emergències o conflictes sol ser un tema complex per a les famílies. Sobretot quan es tracta de situacions que porten adherides un component negatiu i aterridor, com pot ser la mort. L’al·luvió d’informació que reben a través de canals en línia o la televisió tampoc ajuda. Per això, en un entorn d’incertesa necessiten l’orientació dels adults per a entendre i processar el que succeeix.
Un estudi publicat per 36 investigadors a la revista Science l’any 2021 concloïa que els nens i les nenes d’avui estaran exposats a una mitjana de cinc vegades més desastres que si visquessin fa 150 anys. / S’estima que entre el 2016 i el 2021 els desastres meteorològics van provocar 43,1 milions de desplaçaments interns de nens i nenes a 44 països. Els efectes que hi poden tenir aquestes situacions poden generar por, ansietat i, en alguns casos, traumes emocionals. Tot això es genera no només a través del fet viscut, sinó també en escoltar converses entre els adults que revisquin el moment. Són particularment vulnerables a la informació que no comprenen completament i poden malinterpretar o exagerar el perill.
Per això, si els pares expliquen amb sinceritat els fets, alhora que es mostren segurs i confiats que la situació millorarà, els nens també pensaran que podran superar-ho. Però sense orientació adequada, aquests esdeveniments poden donar lloc a preocupacions constants, malsons o alteracions a la seva conducta.
Consells per parlar sobre catàstrofes
Validar les emocions
La primera recomanació per parlar sobre el tema és crear un espai segur on ells puguin expressar les seves preocupacions, dubtes o pors. Pregunta’ls què saben sobre la situació, què han escoltat i com se senten sobre això. És possible que, encara que no ho expressin amb paraules, alguns nens ja hagin sentit por o inseguretat.
En aquest punt és important escoltar sense jutjar ni minimitzar les seves emocions perquè, cada cop que se sentin malament, puguin parlar amb els adults sense por de ser renyats o incompresos.
Llenguatge adaptat a la seva edat
És important ser honestos amb els nens quan parlem sobre catàstrofes o emergències, però sense aclaparar-los amb detalls innecessaris o informació gràfica que els pugui causar ansietat. La clau és adaptar la informació a la seva edat i al nivell de comprensió, perquè puguin entendre sense sentir-se desbordats.
A les nenes i nens més petits, d’aproximadament 3 a 6 anys, els pots explicar que, de vegades, el món experimenta coses que no entenem completament, però que sempre hi haurà persones tenint cura d’ells. Amb la gent gran, de 7 anys en endavant, pots entrar en més detall i parlar-los sobre com hi ha experts a tot el món dedicats a ajudar en situacions difícils. Explica’ls que, encara que aquestes situacions no són comunes, hi ha procediments i persones preparades per ajudar i mantenir la gent fora de perill.
Evitar generar incertesa o més por
Tot i que és important que entenguin que algunes situacions són greus, també és essencial no exagerar el perill ni crear un ambient de por constant. Fes-los saber que, encara que hi ha coses que no podem controlar, sempre hi ha maneres de protegir-se i d’actuar amb seguretat.
Prepara un pla familiar
Una de les millors maneres de reduir la por a allò desconegut és brindar eines concretes. Ensenyar als nens i nenes algunes mesures de seguretat i com actuar en cas d’una emergència els pot donar un sentit de control i seguretat. Parlar de temes pràctics com el número d’emergència que poden trucar és útil i els dóna confiança per saber com actuar si alguna cosa arriba a succeir.
A més, crear un pla familiar d’emergència pot ajudar els nens a comprendre que la preparació és part de la seguretat. Involucra’ls en tasques senzilles, com preparar una petita motxilla amb aigua, llanterna i una mica de menjar no perible. Davant d’això és essencial que comprenguin que, davant de qualsevol emergència, mai no estaran sols i que podran comptar amb adults responsables que els guiaran i cuidaran.
Per què no evitar la conversa
L’educador i el creador de programes infantils Mr. Rogers (Fred Rogers) deia que “tot allò que és humà és esmentable, i tot allò que és esmentable pot ser més manejable. Quan podem parlar dels nostres sentiments, es tornen menys aclaparadors, menys molestos i menys aterridors”.
Encara que evitar parlar sobre catàstrofes i emergències pot semblar una manera de protegir els nens, la realitat és que solen percebre quan passa alguna cosa dolenta. En no rebre explicacions clares i adaptades a la seva edat, es poden sentir encara més confosos o espantats; la incertesa alimenta la seva imaginació i els pot portar a pensar el pitjor.
Aquestes converses són una oportunitat per ensenyar- los eines d’afrontament que podran aplicar a altres desafiaments que puguin enfrontar-se a la vida. Així mateix, enforteixen la seva resiliència i els ensenya a confiar en els adults responsables que en tenen cura, contribuint al seu desenvolupament emocional i psicològic.
